Resum del sopar jurídic: “Moments crítics en el procediment d’aprovació dels plans urbanístics” (19/01/2017)

per Cristina Benítez i Emi Vila

El proppassat 19 de gener va tenir lloc al Restaurant la Pomarada de Barcelona, el primer sopar jurídic de l’Associació Catalana de Juristes de l’Administració Local, que va comptar amb la presència i incondicional col·laboració de l’Il·lm. Magistrat, Sr. Héctor Garcia Morago, qui ens va parlar dels moments crítics en el procediment d’aprovació dels plans urbanístics.

La trobada es va celebrar en un ambient distès i acollidor, en presència d’una quarantena de persones entre membres associats, arquitectes municipals i altres professionals de l’administració catalana i de l’àmbit de l’urbanisme.

La vicepresidenta de l’entitat, Cristina Benítez, va obrir l’acte adreçant unes paraules d’agraïment al ponent i a la resta d’assistents, convidant als assistents a què la trobada generés un debat enriquidor, amb un diàleg obert i participatiu, sobre els conflictes i vicis habituals que ens podem trobar en la formulació i aprovació del planejament urbanístic.

La també vocal de l’associació, Trini Capdevila, va elogiar la figura del Magistrat reproduïnt alguna de les seves frases com que “calia humanitzar l’urbanisme” o fent referència al fet que el seu prestigi professional li permetia parlar sense embuts de la deficient regulació legislativa que tenim en alguns aspectes de l’urbanisme, com per exemple l’execució de les sentències, i qüestionar tant les actituds de l’administració, quan fa un mal ús de les prerrogatives,  com les actituds dels ciutadans quan en l’acció pública fan un autèntic abús de dret. Així mateix va concloure que les seves sentències, tant si ens donen la raó com no, són lliçons de dret.

L’acte va ser un èxit en tots els sentits, per la seva bona acollida, format i contingut. Des de la proximitat, el magistrat va posar sobre la taula la problemàtica a la que ens aboca l’excessiva complexitat tant dels  instruments de planejament com dels procediments per a la seva aprovació, i des del prisma de si veritablement “és possible planificar?”. Amb l’expressió que caldria “planificar menys i executar més”, va venir a resumir la reivindicació d’un planificador atent a l’Estat Social.  D’aquesta manera va  introduir el valor “justícia” i va entrar a tractar l’equidistribució de beneficis i càrregues; primer, passant per un recull històric sobre la pèrdua de mecanismes com l’aprofitament mig o el percentatge de ponderació entre sectors. Tot seguit, va proposar, amb totes les reserves que calen, alternatives com ara el càlcul – per excés o per defecte – de les plusvàlues generades pels nous sectors de planejament a partir de l’aprofitament total del sòl ja consolidat; o bé, una altra eina alternativa com ara la progressivitat en les plusvàlues generades per determinar el percentatge de cessió.  

Reflexionant sobre si hem d’admetre pacíficament que els plans urbanístics són reglaments, i preguntant-se retòricament sobre què se n’ha fet de les potestats de planificació i programació, va plantejar la necessitat de deslligar el que són “bases d’actuació”, establertes amb la finalitat de governar durant un temps limitat l’execució de les actuacions previstes pel Pla, d’allò que es ve a resoldre amb la classificació i qualificació del sòl, present i futura, amb una representació cartogràfica afegida.

També va proposar la conveniència d’assimilar l’acció pública urbanística a l’acció popular en seu d’instruments ambientals, per intentar pal·liar ja no l’ús, si no l’abús de l’acció pública en matèria d’urbanisme.

Seguidament, aportant jurisprudència, va tractar dues qüestions actuals de debat: el canvi de doctrina, apuntat a la sentència del Tribunal Constitucional 102/2016, de 25 de maig (EDJ 2016_93889), sobre la regla d’aplicació del Dret, dirigida essencialment als operadors jurídics “primaris”, quan es troben davant de supòsits en què han d’optar entre una llei autonòmica i una llei estatal bàsica que són incompatibles

Finalment i, en base a la sentència del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 2016 (sala 3a, secció 5a, recurs cassació 3223/2015, EDJ 2016_219657), va plantejar la polèmica entorn a la desconsolidació del sòl urbà consolidat, i el gir doctrinal que ha suposat la sentència del Tribunal Suprem de 19 de desembre de 2016 (sala 3a, secció 5a, recurs cassació 795/2015, EDJ 2016_235335), pel que fa a delimitació d’àmbits de reurbanització integral dins la ciutat.

Tot seguit, el sopar es va fer en un ambient distès de converses entre els professionals assistents.

Des de l’associació confiem que aquest serà un dels molts esdeveniments que, ja sigui en petit format, tallers, grups de treball legislatiu,... o en forma de sopar jurídic, estem preparant per als propers mesos, els quals han de permetre donar a conèixer, més enllà dels associats, la tasca dels juristes locals no sempre entesa fora de l’àmbit municipal. En aquest sentit, pensem que l'associació, recentment constituïda, ha vingut a cobrir un espai orfe en el món local, estrictament tècnic, de suport als associats i d’interpretació jurídica, essencial en una administració moderna i eficaç.