Admès a tràmit el recurs de cassació contra l’anul·lació de la taxa municipal d’habitatges desocupats

El Tribunal Suprem ha admès el recurs de cassació interposat per l’Ajuntament de Barcelona, contra una de les sentències dictades pel TSJ de Catalunya que van declarar la nul·litat de determinades taxes municipals per a la tramitació de procediments relacionats amb la desocupació d’habitatges (concretament, en el recurs interposat per la SAREB).

Segons el TS, existeix un interès cassacional objectiu per a la formació de la jurisprudència, consistent en determinar si l’Ajuntament de Barcelona té competències en matèria de control i inspecció d’habitatges, especialment en matèria de desocupació, i si per tant existeix cobertura legal per a l’establiment d’aquestes taxes (en aplicació de la LHL, l’article 52 de la llei del règim especial, i l’article 24 de la Constitució, així com de la mateixa Llei del dret a l’habitatge).

El TS acull a més els arguments del lletrat consistorial en el sentit que aquest assumpte “puede afectar a un gran número de situaciones al ser notoria la existencia de un gran número de viviendas desocupadas en las ciudades españolas [artículo 88.2.c) LJCA].”, del que es desprèn que la sentència que es dicti tindrà incidència més enllà del règim especial de Barcelona.

El Tribunal Suprem conclou a la seva interlocutòria que:

En esta tesitura, la Sección de Admisión de la Sala Tercera del Tribunal Supremo considera que el asunto tiene interés casacional objetivo para la formación de la jurisprudencia porque:

3.1. De un lado, la sentencia impugnada declara la nulidad de normas de una disposición de carácter general que no carece con toda evidencia de trascendencia suficiente [artículo 88.3.c) LJCA], pues es notorio que las previsiones declaradas nulas pueden reproducirse miméticamente en las ordenanzas fiscales de un número elevado de municipios en los concurran escenarios con alta tasa de viviendas desocupadas.

3.2. Por otro lado, resulta indiscutible que estas cuestiones, en interpretación de los referidos preceptos, nunca han sido abordadas por la jurisprudencia, por lo que alcanzan interés casacional objetivo en virtud de lo dispuesto en el artículo 88.3.a) LJCA, haciéndose necesario un pronunciamiento de esta Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Supremo que las esclarezca

 

Leave a Reply

Your email address will not be published.Email address is required.