per Josep Manel Freijo Paz

El passat dia 23 de març varem assistir a la presentació del COL·LECTIU MASPONS I ANGLASELL a la seu de l’Ateneu Barcelonès.

La nostra assistència fou fruit de la invitació del president del col·lectiu, el senyor Jaume Renyer Alimbau, a qui agraïm que en la seva intervenció fes esment i agraís la nostra presència. A l’acte hi van concórrer professors universitaris, investigadors i personal de les administracions públiques de diferents llocs del territori.

El col·lectiu neix amb la finalitat de reivindicar el dret públic català i els oradors que el van presentar i gran part dels membres del nou col·lectiu són precisament interventors, secretaris i juristes de l’administració local.

El seu àmbit d’actuació se centra en la memòria històrica, la investigació, l’estudi i la prospecció intel·lectual, la qual cosa fa que ens puguem complementar atès el caràcter merament tècnic de la nostra entitat.

La presentació i introducció de l’acte la va dur a terme CÈLIA ARGILÉS ANDRÉS, que va reivindicar la figura del jurídic Maspons i Anglasell que dóna nom al col·lectiu. La ponent va subratllar el paper de Maspons com a pilar del dret públic català però també del dret català com a dret complet, aspecte més desconegut que el del dret català a l’àmbit civil.

FERRAN ARMENGOL FERRER va insistir en el paper fonamental de Maspons i Anglasell en l’àmbit jurídic i històric català, incloent lectures de fragments de textos originals i una descripció biogràfica del personatge.

ISIDRE LLUCIÀ i SABARICH va aportar com a reflexió la tasca de recuperació del dret català més enllà de la figura de Maspons. Es va remuntar  a Francesc Eiximenis (Girona, 1330 – Perpinyà, 1409) i també a la figura de Victor Ferro, de qui va destacar la seva reivindicació del dret públic català “originari”, en considerar-lo un dret més proper a l’anglosaxó i l’escandinau.

El president del col·lectiu, JAUME RENYER ALIMBAU, va dur a terme una defensa del dret propi català des d’una òptica de futur i projecció també, amb un clar posicionament polític cap a un estat propi català. Va plantejar la figura de Maspons com una “visió moderna del dret” especialment en l’àmbit de l’administració local. La seva reivindicació del dret català com a dret propi i amb identitat, malgrat els intents per fer-ho desaparèixer, el porta a connectar amb un estat amb un règim propi, que ha estat en pau durant 1000 anys aplicant un dret molt proper al català: Andorra.

També va informar dels contactes que la nova entitat té amb altres col·lectius afins dels Països Catalans i va tancar la seva intervenció amb l’objectiu que el Col·lectiu Maspons i Anglasell esdevingui la “tercera reinaxença del dret públic català”.

Abans de cloure l’acte, es va presentar el llibre de José Manuel García, objecte de la seva tesi doctoral, sobre la biografia de Maspons i Anglasell i es va anunciar un proper acte, de cara a l’estiu, a Bigues i Riells, població originària de Maspons i seu actual del col·lectiu.